CORE STABILITY

Avui en dia, tenim la sort de veure com diferents pràctiques de vida saludable s’han fet populars i com l’esport ha agafat un paper importantíssim dins aquestes, és per això que fàcilment heu pogut sentit a parlar sobre el CORE o el nucli, però sabem realment que és i per què és tant important treballar aquest nucli?

Per poder endinsar-nos en el concepte CORE necessitem tenir clar que hi ha dos grups que formen el nucli: els elements estàtics i els dinàmics. Fem una breu pinzellada?

Els estàtics són les vèrtebres i totes les seves parts, juntament amb els discs i els lligaments intervertebrals. Aquests últims tenen un gran paper com a  receptors d’aferències propioceptives de la regió lumbar.

Els dinàmics són els músculs del CORE (paravertebrals, el longuíssim i el iliocostal, intertransvers, multífids, gluti major, quadrat lumbar,  diafragma, sòl pelvià, psoes, tot el conjunt d’abdominals, sobretot el transvers) i la fàscia toracolumbar. Aquesta fàscia és molt important pel paper que fa en relacionar les extremitats superiors a través del dorsal ample i les inferiors mitjançant el gluti major.

Tota la musculatura citada anteriorment té una influencia sobre la fàscia toracolumbar, i és per això que conjuntament tenen un paper important en la rotació, la transferència de cargues i l’estabilitat. Però són el transvers abdominal, fibres profundes, i el multífid els més estudiats, ja que davant un estímul visual  són els dos que s’activen primer i ho fan independentment de la direcció del moviment. Aquesta activació té la funció de poder controlar el moviment intervertebral.

Ara que ja sabem els músculs que formen part del nucli, ens cal saber de l’existència de les cadenes musculars, que descrites molt breument es podrien entendre com circuits, pels quals, el cos queda connectat i la força generada en un punt pot ser transmesa a un altre.

Aquest concepte ens fa veure que el cos actua com a una única unitat, no es pot separar en diferents segments, el cos requereix una coordinació sinèrgica local i global de les diferents cadenes musculars. Si en el moment de fer un una activació d’un múscul o part d’aquest, la contracció és insuficient o feble, obliga a un altre múscul de la cadena cinètica a respondre i actuar per cobrir la manca que hi ha tant de moviment com d’estabilitat. Si aquest patró no es soluciona, perdurarà en el temps i crearà una compensació que a la llarga pot generar dolor crònic i segurament un baix rendiment esportiu.

Entenent com funcionen les cadenes musculars i sabent que totes les cadenes tant de tronc, com de les extremitats tenen en comú que hi ha musculatura del anomenat  nucli del cos, i que aquesta actua i s’activa per permetre el moviment, trobem la gran importància que té el concepte del CORE i el que representa tenir aquest nucli fort i estable, ja que per ell passen tots els moviments del cos. 

Per tant és necessària la contracció i sobretot l’estabilització del CORE prèvia a la contracció dels músculs agonistes davant el moviment d’una extremitat, tant superior com inferior,  per tal de crear una estabilitat proximal i així aconseguir el moviment del segment  distal i assegurar que aquest sigui precís i adequat. Però si aquesta contracció del nucli no és correcta, i per tant es crea una inadequada activació muscular, generarà unes tensions internes i comprometrà la postura i sobretot el moviment que en resultarà. Aquest procés portarà a una descompensació muscular i a una conseqüent compensació muscular patològica o alterada.

A quina conclusió podem arribar amb tota aquesta explicació? Doncs com a conclusió podem dir que treballar el CORE per tal de tenir una bona estabilitat és molt important per tots, ja que intervé en cada un dels moviments del nostre cos, cosa que fa que es recomani treballar a tota persona, per tal de que la resultant del moviment sigui correcta i així minimitzar el risc de lesió. Però pren molta importància en aquelles persones esportistes, i sobretot aquells esportistes que necessiten d’una tècnica més pura i que el seu èxit depèn de pocs segons o mil·límetres, ja que com em vist un bon to i un bon control del CORE permet una execució més precisa i exacta del moviment que es vol realitzar. 

Bibliografia

  • Hibbs AE, Thompson KG, French D, Wrigley A, Spears I. Optimizing performance by improving core stability and core strength. Sports Med. 2008;38(12):995-1008.
  • Kibler WB, Press J, Sciascia A. The role of core stability in athletic function. Sports Med. 2006;36(3):189-98
  • Akuthota V, Nadler SF. Core strengthening. Arch Phys Med Rehabil. 2004 Mar;85(3 Suppl 1):S86-92.
  • Borghuis J, Hof AL, Lemmink KA. The importance of sensory-motor control in providing core stability: implications for measurement and training. Sports Med. 2008;38(11):893-916.
  • Bliss LS, Teeple P. Core stability: the centerpiece of any training program. Curr Sports Med Rep. 2005 Jun;4(3):179-83.
  • Wilkerson GB, Giles JL, Seibel DK. Prediction of core and lower extremity strains and sprains in collegiate football players: a preliminary study. J Athl Train. 2012;47(3):264-72. doi: 0.4085/1062-6050-47.3.17
  • Frank C, Kobesova A, Kolar P. Dynamic neuromuscular stabilization & sports rehabilitation. Int J Sports Phys Ther. 2013 Feb;8(1):62-73
  • Barr KP, Griggs M, Cadby T. Lumbar stabilization: core concepts and current literature, Part 1. Am J Phys Med Rehabil. 2005 Jun;84(6):473-80.
  • Nadler SF, Malanga GA, DePrince M, Stitik TP, Feinberg JH. The relationship between lower extremity injury, low back pain, and hip muscle strength in male and female collegiate athletes. Clin J Sport Med. 2000 Apr;10(2):89-97
  • Scibek JS, Guskiewicz KM, Prentice WE, Mays S, Davis JM. The effect of core stabilization training on functional performance in swimming. Master’s Thesis University of North Carolina, Chapel Hill, 2001.