Zurich Marató Barcelona 2018

Primer any com a fisiorunner i ha estat tota una experiència. Poder formar part de la marató de Barcelona i viure-la des de dins és tot un luxe.

Com a fisio i esportista els 20km que vaig compartir amb els corredors van ser molt emotius, els primers kms encara es palpaven els nervis dels participants, poc a poc el nerviosisme es va començar a convertir en eufòria i es va crear un ambient de festa gràcies als punts d’animació i a tota la gent que va sortir al carrer animar. Passada la mitja marató van començar aparèixer les primeres inseguretats i els corredors van començar a sol·licitar amb més freqüència els serveis i consells que oferíem els fisiorunners.

Va ser en el Km 32 quan vaig entregar la banderola que m’acreditava com a fisiorunner a un company, però la meva tasca va seguir fins a meta, els km finals els vaig gaudir com a corredora i com a fisiorunner. En aquests 10 últims km vaig veure com molts corredors anaven molt al límit, patint física i mentalment, i va ser amb aquests, amb els qui vaig fer més feina, els vaig valorar, aconsellar, animar i en alguns, fins i tot, els vaig acompanyar uns metres, cosa que van agrair molt, el fet de corre amb algú quan ja no pots, et dona aire.

Ja en el km 39 casi 40 agafava paral·lel i ja l’últim esforç, un paral·lel carregat de gent animant, fet que personalment em va emocionar molt, veure tota la gent bolcada amb cada un dels corredors, és brutal. Es nota que tota la gent té present l’esforç i sacrifici que representa córrer una marató.

Una experiència que sense cap mena de dubte tornaré a viure l’any vinent.